domingo, 27 de febrero de 2011

Què passa quan un nadó arriba a casa? Grup de postpart

Doncs no és gens estrany trobar-nos ben perduts quan arribem a casa amb el nostre nadó, sovint no sabem què fer, ni com, o ho sabem teòricament però ens trobem plens d’inseguretats, pors i dubtes. L’estic agafant bé? Potser va poc abrigat? I si s’està quedant amb gana? I ara perquè plora? I si l’estem malcriant? I a mi què em passa? Perquè no estic feliç? Perquè sento el que sento?…
Els humans aprenem per observació i imitació però avui en dia vivim tan aïllats cadascú a casa nostra que ja no tenim l’oportunitat de compartir la criança dels nostres fills i l’experiència de maternitat/paternitat queda al marge de l’activitat social compartida. Així que necessitem aprendre-ho de llevadores, infermeres, llibres, i de les pròpies mares que en aquests moments tornen a ser les nostres grans aliades.  Però una cosa és segura i és que la maternitat/paternitat no es pot viure en soledat, no podem criar els nostres fills des de l’aïllament de casa nostra i potser per això és tan freqüent veure a grupets de mares alletant juntes els seus fills, xerrant al parc mentre els fills juguen, compartint experiències i fent-se companyia en la vivència de la criança dels fills.
Ens hem estat preparant per a una vida autònoma, per a ser grans professionals i dones competents però ningú ens ha preparat per a la maternitat. I de sobte ho som. Som mares i ens trobem soles a casa amb el nostre nadó, de sobte la nostra vida social queda al marge i passem els dies immerses en aquest nou món del nadó on el temps sembla que segueix unes lleis diferents, on els ritmes s’alteren constantment, on ja només existeixen les necessitats del nadó... Però i jo? On sóc? I les meves necessitats? Durant un temps no hi haurà espai ni temps per nosaltres, serem un de sol amb el nostre nadó i aquesta vivència no sempre és fàcilment assumible. Sovint apareixen frustracions per no poder fer el que una voldria i sovint apareix una angoixa relacionada amb la pèrdua d’identitat que es produeix amb la maternitat: ja no sóc qui era abans, però qui sóc ara? Aquesta serà una pregunta a anar resolent mica en mica en un procés que s’anirà construint pas a pas i que ens portarà a aquesta nova identitat com a mare, identitat  que necessàriament caldrà integrar amb la identitat com a dona. Però aquest procés no sempre és un camí fàcil i pot desembocar en diverses situacions: hi ha dones que amb la maternitat per fi troben la seva identitat i hi ha dones tan identificades amb el seu rol professional que no poden assumir la identitat com a mare. Tant una situació com l’altra comporten dificultats de relació i gairebé podriem avançar que si la primera tindrà verdaderes dificultats de separació amb el fill, la segona les tindrà per vincular-se amb ell.
Però no només les dones ens trobem avui en dia amb la necessitat de redefinir el nostre rol quan arriba la maternitat sinó que l’home també ha de buscar el seu rol en la criança. També per ells les coses han canviat molt i el fet de participar en el part de la seva dona, poder implicar-se durant l’embaràs i en la criança del fill és quelcom en realitat molt novedós des d’un punt de vista històric. També ells han de fer un procés i anar mica en mica trobant el seu lloc i definint la seva paternitat.
És per això que al GRUP DE POSTPART ens agradaria que vinguessin tant el pare com la mare amb el seu nadó. I el que volem és donar suport i orientació acompanyant-vos i donant-vos eines i recursos per afrontar la criança d’una forma més conscient i tranquil·la.   
Parlarem de com sent les coses un nadó, de quines són les seves necessitats, del seu ritme evolutiu..., perquè pensem que entenent de debò com és un nadó i què necessita i perquè ho necessita ens serà més fàcil adaptar-nos a aquest període de criança que requereix una entrega tan generosa per part dels pares.
Així si pensem que el nostre nadó ha estat ben embolcallat al ventre matern des de l’inici de la seva existència i de sobte neix a un medi diferent i infinit entendrem  que una de les seves angoixes més importants i intolerables és l’angoixa de desintegració, perquè el nadó encara no té consciència corporal, no té noció dels seus límits corporals que el podrien contenir i és per això que necessita que el toquin, que el bressolin, que l’agafin en braços. No és un mer capritx ni serà un nen malcriat si el tenim en braços, simplement per ell és una qüestió de supervivència emocional. En aquest sentit el massatge infantil també ens dóna unes eines precioses per vincular-nos amb ell, per donar-li mica en mica aquesta consciència corporal i per tractar malestars com els famosos còlics, per exemple. A més també es constitueix com una forma de comunicació, a través del massatge aprenem a observar i a escoltar el nostre nadó perquè serà ell qui ens dirà fins on podem arribar, què li agrada i què no li agrada i així aprendrem a tolerar la frustració de no poder fer tot allò que nosaltres voldríem, perquè una de les primeres coses que aprenem amb la maternitat és a no veure complides les nostres expectatives, cal aprendre a tolerar que arribem fins on arribem.
També si entenem el plor del nadó com la seva única forma de comunicació i el recurs que té per garantir la seva supervivència, potser no ens irritarà tant quan el sentim plorar. I si podem entendre que sovint també és una forma de descàrrega absolutament necessària per poder desfer-se d’una sobreestimulació, doncs segurament també podrem tolerar de forma més tranquil·la que el nostre nadó plori, i que plori tranquil i segur en els nostres braços fins que per fi quedi relaxat. I això ho podrà fer perquè li haurem permès, perquè no ens haurem angoixat procurant que calli i perquè haurem entès i estarem responent a la seva necessitat.
Així és com anirem donant contenció i seguretat al nostre nadó i així és com ell anirà adquirint la confiança necessària en nosaltres i en el món per atrevir-se a jugar i a viure la vida d’una forma plena i conscient, atrevint-se a sentir, atrevint-se a viure. 
I així és com volem ajudar-vos des del grup de postpart, donant-vos la informació i els coneixements que us ajudaran a comprendre profundament al vostre nadó i que us ajudaran a vincular-vos amb ell d’una forma segura i tranquil·la. Retornant-vos la confiança en el vostre saber instintiu. També coneixerem l’art del massatge infantil i us ajudarem amb la lactància oferint-vos el suport i la companyia de la resta de famílies del grup amb les que podreu compartir la vostra experiència.
El grup és de trobada setmanal de 1h30min. Té un cost de 25 euros per parella la sessió i demanem un compromís mensual per poder tenir realment l’experiència grupal. Al grup venen els pares amb el seu nadó que tindrà com a màxim 9 mesos.



Consultar horaris.
Preu per sessió: 25 euros per parella.
Per a més informació truca al 649 458 700 o envia un mail a carolinadiazcollados@gmail.com.

No hay comentarios:

Publicar un comentario