domingo, 27 de febrero de 2011

La importància del vincle mare-nadó i la funció del pare

No ens convertim en pares amb l’embaràs ni amb el naixement del nostre fill, la parentalitat és un procés que es va construint poc a poc i, com a tot procés, demana el seu temps. I això vol dir que caldrà una bona dosi de paciència, tant amb el nostre nadó com amb nosaltres mateixos, per anar aprenent de l’experiència sobre la marxa.
En aquest procés serà de vital importància per al nostre fill la qualitat del vincle que puguem oferir-li, sobretot durant el seu primer any de vida, tot i que, en realitat, les bases per a la seva autoestima i per crear la seva identitat (ajudar-lo en el seu esdevenir subjecte, algú capaç de prendre les seves pròpies decisions) depenen dels 6-7 primers anys de vida. Per aconseguir-ho, necessitarà molta comprensió i tendresa i això només s’aconsegueix amb una mare ben cuidada i un pare tingut en compte. Sovint confonem la criança amb l’educació en les normes socials i la incorporació de coneixements, és a dir, amb l’educació formal. Però la criança és un procés basat en el vincle que ajuda a afavorir el desenvolupament ple dels fills per arribar a ser persones amb possibilitat de sentir i expressar afecte.

Els nadons són el nostre mirall i reflexen clarament els nostres estats emocionals, i és justament per aquest motiu que serà de vital importància cuidar de la mare. I per aconseguir-ho serà fonamental l’actitud del pare perquè una mare ben sostinguda i estimada és una mare feliç i una mica més segura d’ella mateixa dins l’enorme incertesa que suposa la maternitat. És molt important que el pare conegui i valori la seva funció perquè és clau en aquest moment, però malauradament sovint ens trobem amb què sol ser un moment de desencontre, soledat i perill per a l’estabilitat de la parella. Sovint el pare se sent desplaçat enfront el vincle fusional que la mare necessàriament estableix amb el nadó i ningú no l’ajuda a trobar el seu lloc en la nova situació amb què de sobte es troba quan arriba el nadó a casa. Crec que, tot i haver avançat molt permetent l’entrada de l’home en els parts, encara tenim molta feina a fer per tal de conèixer i reconèixer el procés que ells viuen envers la paternitat i només escoltant-los i tenint-los en compte podran dur a terme la seva cabdal funció en aquests primers moments que és sostenir i estimar la seva dona per assegurar la sintonia amb el nadó.

Les mares puerperes són com a nadons emocionalment parlant i, a la vegada, grans mares poderoses capaces de donar el pit i cuidar de la seva criatura, però no podem oblidar la dimensió fràgil i vulnerable, la part nadó que també hi ha en elles i que necessita de la cura i la comprensió d’aquells que l’envolten, especialment de la parella, per ajudar-la a créixer i confiar en el seu saber natural, en el seu instint. Serà aquest saber sense saber que sabem el que ens guiarà pel camí adequat, és per això que quan uns pares estan  connectats amb les seves emocions és ja una garantia d’èxit en la criança del seu fill. Quan es busca desesperadament ajuda i orientació en els manuals, ens trobem davant de pares tant espantats que han perdut la seva brúixola interna, són pares desconnectats del seu saber fer, de la seva intuïció.

Viure aquest moment de gran emocionalitat en companyia i amb un bon sosteniment assegura un embaràs conscient i una criança amb “apego” i respecte que, segons el meu entendre, és la garantia per anar formant persones de veritat per a un futur millor. És amb aquest desig que he organitzat el Grup de Psicoteràpia perinatal i el Taller "Neix un bebè, neixen uns pares".

No hay comentarios:

Publicar un comentario